L'ERROR és pensar que el ser humà subsisteix si la natura és degrada. Això és pensar que el ser humà està per damunt de la seua naturalesa animal. I es fals, el ser humà és un animal més dels que formen la cadena ecològica i els seus comportaments incideixen en l'entorn com els de qualsevol altra animal. Si matem les raboses, ens envaeixen els conills. Doncs si matem allò que ens procura salut, de la qual sols en recordem quan no ens toca la grossa de nadal, la nostra qualitat de vida en pateix. De que tinguem que portar mascaretes, de que ens pertoca llavar-se les mans deu vegades al dia, de que per anar al cine ens hem de seure a dos metres els uns dels altres, no tenen la culpa ni el govern de Sànchez ni el doctor Simon. La responsabilitat, que no la culpa, és de totes i tots els que volem viure en un món tan asèptic que el menor virus en forma de corona ens pot matar a gavelles. I en aquest cas no seran ni els arbres, ni els conills ni les raboses les que pagaran el pato. Jo ho hem vist, al contrari la natura recupera el seu paper hegemònic quan l'humà deixa d'emprenyar-la. Els que desapareixerem del planeta serem nosaltres. Els edificis de 800 m d'alçada es quedaran ahí sense que cap rei s'hi puga o vulga refugiar i el desert a poc a poc se l'engolirà com s'ha engolit la torre de Babel i els jardins de Babilonia. Les grans ciutats seran lentament envaïdes fins que uns essers intel·ligent futurs descobrisquen enmig del bosc que les colines que s'hi amaguem són antics gratacels, que estan fofes i que dins s'hi troben muntons de papers entre els qual n'hi han de molts colors amb on es llig 10$ o 100€, de la mateixa manera que en la brossa de la península de Yucatán s'estan descobrint ciutats maies i asteques. I pel desert correran serps, formigues i altres bestioles a les que no hauran estat afectades per cap virus i per les brosses de Manhattan pumes i llops es disputaran les preses que hi viuen.

Els que haurem desaparegut serem nosaltres, els sers humans, l'espècie suposadament més intel·ligent de la creació. L'única capaç de prendre decisions i actuar davant d'una desaparició anticipada de la humanitat. Clar que en aquest cicle imparable en el qual participa la terra, res no és immutable i a poc a poc tot canvia. Però amb el temps, sense presses, sense alterar el ritme natural de les coses, no precipitadament com ho estem provocant.