La Felicitat

En dècades recents, la noció de felicitat s'ha traslladat d'àmbits filosòfics i místics cap a una diversitat de camps que impregnen la vida quotidiana i l'administració de la vida social. La felicitat es torna, cada vegada més, una figura central en àmbits tan diversos com l'educació, el desenvolupament econòmic, la salut mental, l'acompliment laboral, la gestió empresarial o la realització personal. [...]Fins i tot amb la seua polisèmia congènita i la seua qualitat fantasmal, forma part de les fibres predilectes amb què es teix l'imaginari social i la vida en comú. Ja com a objecte de reflexió filosòfica, ja com a cànon ètic o aspiració íntima, la seua aura és present en les religions, l'art, la política i la cultura popular. Encara que el seu paper ha variat considerablement, ha romàs històricament com un objecte que captiva l'experiència dels individus i habita els imaginaris que busquen donar sentit a la vida en comú.

[...]Si bé l'interés cultural en el tema de la felicitat ha variat històricament, és just dir que la segona meitat del segle XX i els inicis del XXI s'han caracteritzat per una expansió inusitada d'atenció sobre aquest esquiu objecte. Els discursos entorn de la felicitat es multipliquen i inunden l'espai públic, penetrant en nombrosos i heterogenis camps socials. En el context de les societats globals i el capitalisme tardà, la felicitat es torna tòpic central en camps tan diversos com l'economia, la formació acadèmica, la cultura organitzacional, les polítiques públiques i la creixent indústria de l'autoajuda i el desenvolupament personal. La televisió i el cinema, les revistes comercials, la publicitat i la cultura de consum semblen trobar en la felicitat una suggeridora figura per a interpel·lar a les seues audiències. Més encara, l'educació i la ciència han trobat en ella un objecte privilegiat de cultiu i d'estudi. Aquest estés i marcat interés entorn de la felicitat sembla ser un tret distintiu de la subjectivitat dominant en les societats contemporànies i bé pot constituir el que Sara Ahmed (2010) ha anomenat the happiness turn; el gir de la felicitat.

En aquest context, resulta pertinent preguntar-se pel desplegament de pràctiques i processos psicosocials més amplis en els marcs dels quals la felicitat és definida i tornada objecte significatiu per a les formes de vida tant individuals com col·lectives.[...] A partir d'una perspectiva foucaultiana i en el marc dels estudis de la governamentalitat. [...] argumentem que la felicitat pot entendre's com una tecnologia de govern que actua sobre les subjectivitats contemporànies i que contribueix a regular la relació del subjecte amb si mateix i amb els altres. [...] Els discursos felicitaris, com a tecnologies de govern, s'articulen amb uns certs elements del que s'ha anomenat una “racionalitat neoliberal de govern” predominant en el capitalisme global contemporani, de manera que contribueixen a la producció de subjectivitats i relacions socials pròpies d'un ethos neoliberal. Així, els discursos de la felicitat i la manera en què circulen en el teixit social es tornen claus útils per a aproximar-se a les subjectivitats contemporànies i a les matrius de poder amb les que s'entreteixen .

[...]A través d'un exercici minuciós, sistemàtic i regular, aquestes pràctiques es tradueixen en senceres racionalitats; conformen experiències, maneres de pensar i disposicions vitals en diferents àmbits de l'ordre social. En aquest sentit, operen com a estratègies de govern, entenent l'activitat de governar més enllà de les accions que duu a terme una instància d'autoritat per a administrar i regular individus. Des de la perspectiva foucaultiana, el govern també “al·ludeix al domini que es pot exercir sobre un mateix (…) sobre el cos (…), l'ànima i la manera d'obrar” (Foucault, 2006*, p. 149). Des d'aquesta perspectiva, el govern opera a través de la conducció de la conducta, on la paraula ‘conduir’ assumeix dos significats. D'una banda, es refereix a dirigir les accions dels altres, a la manera en què es dirigeix una orquestra. Però també és conduir-se; apunta igualment a la pròpia conducta i a la manera en què un actua expressant la pròpia agència. El govern es refereix, doncs, a aquesta dupla en la qual es ‘condueix’ la conducta d'uns altres alhora que es dona forma a la conducta pròpia, on el subjecte adopta una específica manera de comportar-se.

[...] Al centre de l'estratègia neoliberal de govern es troba la necessitat d'incitar als individus a desenvolupar capacitats internes que els permeten incursionar i conduir-se en l'àmbit social a la manera del lliure mercat. En aquest sentit, el subjecte neoliberal projecta la vida com un joc competitiu, on cal sacsejar-se les dependències, lligams i inèrcies institucionals que regularen l'espai comú. Es tracta d'un subjecte “alliberat” de les imposicions estatals i disposat a relacionar-se amb el món – incloent-se a si mateix: el seu cos, la seua ment, els seus estats emocionals- en termes de recursos que poden ser desenvolupats i maximitzats per a obtindre avantatges en un escenari de competència. [...] La llibertat es torna en aquest context una noció clau. En contrast amb un poder sobirà o disciplinari, el govern neoliberal pretén orientar la conducta dels subjectes ja no a través de la coerció o la subjecció, sinó a través de la persuasió i la seducció. Es requereix, doncs, d'un subjecte que s'experimente així mateix com a lliure, de manera que l'adopció dels mandats culturals semble provindre de l'elecció individual. L'element de la llibertat neoliberal permet així que la regulació externa (i.e. institucional) siga reemplaçada per l'acte-regulació, percebuda com un exercici autònom de l'individu respecte a si mateix i, d'aquesta manera, “aconseguir que els governats facen coincidir els seus propis desitjos, esperances, decisions, necessitats i estils de vida amb objectius governamentals fixats per endavant”

Text complet.

*Foucault, M. (2006). Seguridad, población y territorio. Madrid: Editorial Akal.

Revista Somepso, vol 1, num. 2, jul-dic, 2016 - Issn 2448-7317 -

La felicidad como tecnología de gobierno en el contexto neoliberal: una exploración de los discursos felicitarios en tres ámbitos | Revista SOMEPSO