I pretenga que el concepte de responsabilitat li siga desconegut, excepte com una càrrega que d'altres semblen acceptar sense badar boca, com tontos incrèduls. 

Ara afegisca, a aquesta estranya fantasia, l'habilitat d'ocultar-li a altres persones que la teua constitució psicològica és radicalment diferent de la d'elles. Atès que tots simplement assumeixen que la consciència moral és un tret universal en els éssers humans. Ocultar el fet que vostè no en té no requereix gairebé cap esforç de la seua part. 

La culpa o la vergonya no frenen cap dels seus desitjos, i mai ningú l'enfronta per la seva sang freda. Per als altres, l'aigua gelada que corre per les seves venes és tan estranya, tan aliena al que ells viuen, que rara vegada sospiten tan sols de la seva condició. 

En altres paraules, vostè es troba completament lliure de traves internes, i la seva llibertat desenfrenada per fer el que li vinga en gana, sense punxades de consciència, juga en el seu benefici i roman invisible a la resta del món. 

Vostè pot fer absolutament tot el que se li antoixe, i, tot i així, l'estrany avantatge qué té sobre la majoria de les persones, la consciència moral de les quals les porta a comportar-se degudament, segurament passe desapercebuda. 

Com viurà vostè la seva vida? 

Què farà amb aquest avantatge tan gran i secret, i amb el corresponent desavantatge dels altres (és a dir, la consciència moral)? 

La resposta dependrà en gran mesura de quins siguen els seus desitjos, perquè no totes les persones són iguals. Fins i tot hi ha diferències entre els individus extremadament mancats d’escrúpols. Algunes persones, amb o sense consciència moral, prefereixen la tranquil·litat de la inèrcia, mentre que d'altres estan plenes d'ambicions i de somnis desenfrenats. Alguns éssers humans són brillants i talentosos, d'altres tenen un intel·lecte menys agut, i la majoria, amb o sense consciència moral, es troba en algun punt intermedi. Hi ha individus violents i no violents, o aquells que es veuen motivats per una cobdícia sagnant mentre que d'altres posseeixen altres preferències. [...] 

Sempre que ningú l'ature per la força, vostè pot fer absolutament tot el que vulga. 

Si neix en el moment adequat, amb accés a alguna fortuna familiar i amb un talent especial per suscitar l'odi i el sentit de privació en els altres, pot arreglar-se-les per assassinar una gran quantitat de persones sense que aquestes el sospiten tan sols. Si gaudeix de la suficient quantitat de diners, pot aconseguir això a distància mentre s’està en un lloc segur i observa amb satisfacció [...]. 

Aquesta idea és descabellada i atemorida, però real en aproximadament el quatre per cent de la població. 

L'alta incidència de sociopatia en la societat exerceix una gran influència en la resta de nosaltres, que també hem de viure en aquest planeta, fins i tot quan no hem patit traumes clínics. Els individus que componen aquest quatre per cent esgoten les nostres relacions i comptes bancaris, i aplaquen els nostres assoliments, la nostra autoestima i fins a la nostra pau a la Terra. 

Tot i així, és sorprenent veure que molta gent no està en absolut informada sobre l'existència d'aquest trastorn i que, quan sí que ho està, pensa que es tracta únicament de psicòpates violents (assassins, assassins serials, assassins de multituds), persones que han violat la llei en moltes oportunitats i que, si són atrapades, aniran a la presó o seran condemnades a la pena de mort pel sistema judicial. 

En general, no som conscients de la gran quantitat de sociópates no violents que existeixen entre nosaltres, ni som capaços d'identificar-los. Són persones que, en general, no trenquen la llei de manera evident, i en contra dels qui el nostre sistema judicial formal proporciona poca protecció. 

La majoria de nosaltres no seria capaç d'imaginar paral·lel entre el fet de concebre un genocidi ètnic i el de mentir-li a un cap sobre un company de feina sense sentir culpa. Però aquesta correspondència psicològica no només existeix, sinó que a més és esglaonant. El vincle simple i profund que uneix aquestes dues mentides és l'absència del mecanisme intern que ens colpeja, emocionalment parlant, quan realitzem una elecció que considerem immoral, falta d'ètica, negligent o egoista. 

La majoria de nosaltres ens sentim lleugerament culpables si ens mengem l'última porció de pastís que va quedar a la cuina, per no esmentar el que sentiríem si ens disposarem a ferir altres persones de manera intencional i metòdica. 

Aquells que no tenen consciència moral conformen un grup a part, ja siga que es tracte de tirans homicides o de simples maleïdors. 

La presència o absència de consciència moral és una característica que divideix profundament els éssers humans, de forma potser més significativa que el grau d'intel·ligència, la raça o fins i tot el gènere. 

El que diferencia un sociópata que viu de la feina dels altres d'un lladre que roba una botiga de cop, o d'un malandrí aficionat d'avui dia o a un mató ordinari d'un assassí sociópata no és més que l'estatus social, la motivació, l'intel·lecte, les ànsies de sang,  o simplement les oportunitats que se li presenten. 

El que distingeix tota aquesta gent de la resta de nosaltres és un complet buit a la psique, allà on s'haurien de trobar les funcions humanes més evolucionades.  

Aquest extracte està citat en el prefaci de l'editor del llibre "Ponerologia Política" de Andrzej Lobaczewski