Tanmay, en el seu article, assenyala que la vida mitjana d'una empresa ha baixat de 67 anys en 1937 a 18 en el 2011. La batalla tecnològica, diu, està introduint tals canvis en el mercat laboral que el resultat és un món volàtil, incert, complex i ambigu. A partir d'ací ens proposa 12 competències que haurien de desenvolupar els individus per adaptar-se a un món VUCA.:
Mentalitat adaptativa, dissenyant ràpidament prototips adaptats a les noves expectatives en una realineació constant en funció de la mobilitat dels mercats.
Visió convincent de cara al futur.
Mentalitat de l'abundància front a la mentalitat de les restriccions.
Capacitat d'aprofitament de la motivació intrínseca de les persones.
Anticipar i crear el canvi.
Consciència de si mateix, de les seues preferències dels seus valors.
Aprenentatge àgil de manera a poder aprendre constantment de forma autodirigida.
Establir una xarxa de contactes i col·laboradors.
Centrar-se implacablement en el client.
Desenvolupar a les persones, modelar els comportaments.
Dissenyar per al futur.
Aclarir i comunicar constantment. És important aclarir constantment la situació actual respecte a les canviants demandes externes.
En principi tot açò sembla molt bé. Tanmateix voldria fer una serie de matisacions. De forma transversal a la majoria de les competències apareix el concepte d'adaptabilitat: mentalitat adaptativa, adaptació de les expectatives, aprofitar els punts forts per poder adaptar-se a les noves circumstàncies, aprendre de forma àgil per aprendre a aprendre a adaptar-se als canvis, a les situacions incertes. És a dir que el líder en una situació VUCA ha de propiciar l'adaptació del seus subalterns i això ho fa mollejant-los per poder modelar-los (partint de l'accepció 4 de model o siga: conformar a un model). Si, ja sé en el seu article Tanmay parla del líder, és adir parteix d'una situació piramidal en la qual el que està en la cúspide decideix i va delegant, a mesura que s'abaixa en la piràmide funcions que a la vegada requeriran líders fins arribar a l'esglaó més baix de la cadena que es mollejarà primer i modelar després per a que el que està en la cúspide estiga satisfet...
El més curiós de tot açò és que sembla que per a que la societat funcione bé cal que aquest mecanisme funcione que més àgilment millor. I ara em faig jo la pregunta, i si el de dalt, el que està en la cúspide, i dic el perquè generalment sol ser la i rarament la, s'enganya. I si tota la parafernàlia que ha muntat és un disbarat, un despropòsit, un destarifo com diuen al meu poble, què fem?