I és que "Com, Quan i Qué avaluar " és, com qualsevol ensenyant sap, una de les preguntes fonamentals a l'hora de dissenyar el currículum. De forma reiterada, quan és modifiquen les propostes ministerials, és tracta el quan, o, el com avaluar. Però què fem amb el Qué avaluar?
Una vegada més la nova llei d'Educació, la Lomloe, es queda al marge. Potser que la senyora ministra i els seus assessors ho tinguen clar , però ni el professorat, ni la societat i encara menys els pares i les mares tenen una resposta a eixa pregunta que siga coincident. Sí, per a tots està clar que el qué s'avalua és el que saben els xiquets. Però on no estan tots d'acord és en el que han de saber ja que sobre eixe tema es parla molt poc tot i estar en la molla de l'os de tot el sistema educatiu.
En l'article que encapçala aquest post diuen que la ministra insisteix en que:
"El que es busca és "promoure un esforç basat en la motivació, no en el càstig" perquè els alumnes assoleixen "el millor aprenentatge possible."
Val bé, però esforçar-se a fer què? Si et passes el temps esforçant-te en adquirir un coneixements i un dia te n'adones que eixos coneixements no et resolen els teus problemes que fas? Com segueixes esforçant-te en ser políticament correcte quan te n'adones que t'estan ensinistrant a ser un ciutadà obedient i respectuós amb persones que ni són obedients ni respectuosos amb tu?
La ministra ha considerat molt preocupant que el 30% dels alumnes menors de 15 anys hagen repetit curs almenys una vegada. De fet, Espanya és el país de l'OCDE amb més repetidors a l'ESO.
I la ministra no s'ha preguntat mai a que és deuen aquestes repeticions? La ministra no ha pensat, per exemple, que els estàndards d'aprenentatge fixats no corresponen a un desenvolupament general de l'individu sinó a patrons acadèmics fixats en un moment donat per a un població que res té a veure amb la que actualment hi ha a les aules, sobretot de l'ESO? I no ha pensat que per assolir eixos continguts, si es que són els continguts fonamentals a assolir, tots no tenen el mateix ritme?
També preocupa que la taxa d'abandonament dels estudis al conjunt de l'Estat se situe en el 16%. I ha destacat la normativa que desenvolupa la LOMLOE, o llei Celaá, aprovada el desembre del 2020."
I creu la ministra que l'única responsable d'aquest fet és l'avaluació? No s'ha parat a pensar mai que tal vegada siga que el qué s'avalua no és significatiu?
Flexibilitzar l'avaluació té a veure amb un canvi en la forma d'avaluar, és cert. Però si el que s'avalua segueix sent el mateix ens retrobarem a la volta de de 3 i 4 anys amb una població educativa amb uns dèficits a cada vegada majors i uns nivells d'abandonament i fracàs escolars que no canviaran gaire.
Josep Ramon Torres - La Pobla Llarga - Novembre 2021