Qui és Torres i Qui és Palau.

Em dic Josep Ramon Torres i Baldoví. Visc, treballe, gaudisc dels plaers i patisc les exigències de la vida a la Pobla Llarga, un poblet de la Ribera que sols té com a particular que és perfectament anodí. Aquesta particularitat, potser, la comparteix amb molts altres pobles, tot i que molts d’ells intenten eixir de l’anonimat. Pel que a mi respecta em conforme prou amb aquesta manca d’estridència. En tinc prou en saber que els meus conciutadans i conciutadanes semblen contents i satisfets de viure ací.

Conciutadans d’elecció, car el meu origen és una mica dispers. Nascut per exigències hospitalàries a València, la meua família és originària d’un altre poblet de la Ribera, Riola, més menut encara que aquest, però que s’ha destacat, en algun temps, per la inclinació esquerrana dels seus habitants que en certa mesura he heretat. Encara que, la veritat siga dita, a Riola hi he viscut molt poc i sols hi vaig de visita. He estat més aviat recriat a França on va transcorre la meua infantesa fins que, a divuit anys, havent acabat el Baccalauréat (és el nom que utilitzen els francesos per a nomenar el Batxiller), vaig decidir tornar a la meua terra d’origen. I, després d’haver recorregut diverses localitats, una dona, una casa i un treball han deixat que les meues arrels vagen a poc a poc agafant-se a la terra poblatana. Supose que ja ho deuen haver fet després de més de quaranta anys que hi estic empadronat.

Els meus neguits pedagògics han estat sempre molt desperts i des dels primers anys de treball m’he caracteritzat per la recerca de grups i persones lligades a la renovació pedagògica. Així, avui soc fundador, al costat d’altres companys i companyes, del Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera que, des de ja fa trenta anys, s’esforça a provocar al professorat de la zona perquè no s’adorma en la monotonia pedagògica També soc membre actiu de la federació dels MRP del País Valencià. Per altra banda he participat en la formació de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Ribera la qual cosa fa que estiga sempre disposat a donar una maneta a tot allò que significa recolzar la nostra llengua.

En certa època treballí al Cep de Xàtiva com a assessor de primària, experiència enriquidora de la qual traguí un gran profit. Més endavant fou alliberat pel sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià més conegut sobta les sigles del STEPV. Fa uns anys decidí tornar a l’escola per finalitzar-hi la meua etapa laboral treballant amb xiquetes i xiquets que són les persones de les quals he tret les majors alegries. Però això no vol dir que no seguisc estant actiu. Encara em queden per viure moltes experiències car, com Raimon, m’arrime sempre a la gent amb la seguretat que sempre puc aprendre’n alguna cosa. No m’atreviria a plagiar al Sòcrates dient que “tot el que sé és que no sé res” però estic segur que encara em queden moltes coses per aprendre i sols desitge no perdre mai les ganes de saber-ne a cada vegada més.