I considerar als partits polítics com un flagell, un entrebanc a cada dia major per a permetre una correcta participació de la " demos", territori o poble, en la "kratien", govern, en el sentit en el que ho fa el filòsof Riojà té uns matisos més aviat dretans .

Però no hem d'oblidar que a les manifestacions dels seguidors del 15 M. se sentia l'eslògan "li diuen democràcia i no ho és". El que està governant actualment als països occidentals són partitocràcies és a dir que governen uns partits polítics. Els seus aparells i els seus dirigents funcionen a partir dels interessos del partit, interessos sovint dedicats sobretot a guanyar eleccions. No es desenvolupen ni les millors polítiques per als interessos dels ciutadans ni tan sols per als interessos dels seus afiliats sinó aquelles que els permetran aconseguir un major nombre de vots. 

I, una volta en el poder, sols tenen en al compte ciutadans que han votat al partit en el poder. Durant els anys del PP, tot allò que interessava a la gent d'esquerres estava condemnat a l'ostracisme. En la diputació no es repartien els pressupostos en funció de les necessitats de cada poble, si no del partit que el governava. Així en la majoria dels departaments de l'administració, si l'ideari polític del demandant dissentia del que estava en el poder, no li donaven ni pipes, encara que el seu poble estiguera caient a trossets o que la seua demanda fora evident.

Amb el canvi de govern les coses no han canviat. Es pot malentendre que durant uns anys calia que les persones que ara estan al capdavant del govern han de reequilibrar la balança a favor d'aquells que havien estat marginats en l'etapa anterior. Però com pot el PSOE explicar la seua actitud a l'hora de resoldre qüestions com l'armament, la monarquia, els preus abusius, si no és perquè les seues decisions han de convindre a aquelles persones que els han de concedir el crèdits necessaris per poder seguir en el poder? I l'esquerra, suma partits per per confluència d'ideari o per aconseguir vots? Això és democràcia?

La política, avui, no és ni la ciència i art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'una societat en els seus assumptes col·lectius ni la manera de governar, d'entendre la direcció dels assumptes públics, com diuen les dues primeres accepcions del terme diccionari de l'AVL sinó que consisteix més aviat amb el que expliquen la tercera i la quarta, és a dir la manera d'actuar en un assumpte i l'habilitat en el tracte amb les persones. I no ho fan per complir amb el govern d'una societat sinó per no perdre les eleccions perquè si el partit que actualment governa perd les eleccions l'altre partit que entrarà desfarà la feina de l'anterior. I no la destruirà perquè estiga mal feta sinó per demostrar que el seu partit és millor que l'altre.

Això és democràcia? O li hem de donar la raó als del 15 M quan diuen que s'anomena democràcia però no ho és, i buscar una alternativa a la partitocràcia?