L'escolaritat està mancada de sentit si no es planteja amb vista a l'adquisició d'uns valors que, potser pel fet de trobar-se inclosos dins del darrer bloc dels objectius generals de l'etapa, semblen estar relegats justament a aquest darrer lloc. Sentim que la transversalitat s'haja reduït tant al currículum, que sols sembla servir de excusa per a justificar l'ensenyament de les coses que "realment importen", és a dir, els continguts disciplinars i, segons està escrit, els instrumentals o procedimentals. Per a l'escola tradicional, no es pot plantejar l'anàlisi critica de la societat fins que no es domine una quantitat increïble de destreses, tan increïble que molt pocs alumnes ho aconsegueixen. Retornant al que dèiem abans, el coneixement del medi és, segons nosaltres, l'únic objectiu de l'Educació General 

Quan parlem de coneixement del medi, estem parlant del coneixement de les claus del món en que viu l'alumnat. Segurament caldrà incloure-hi els conceptes que formen l'àrea que avui encara s'anomena Coneixement del Medi, però els instruments ens els oferiran aquelles àrees que avui considerem com a matèries instrumentals. Els indefinits eixos transversals n'haurien de ser els continguts claus, perquè en aquestos estan inclosos naturalment els coneixements que seran útils a l'alumnat per a viure. De què serveix conéixer matemàtiques si som incapaços de calcular el valor correcte de les coses que comprem? Per a què volem conèixer el nom dels ossos si desconeixem quina higiene és la correcta per a mantenir aquests ossos en bon estat? Podré conèixer la ubicació de les centrals hidroelèctriques i nuclears del País Valencià, però mentre no siga conscient de la quantitat d'electricitat que malbarate en el meu domicili o en la meua població, aquest coneixement no em serà gaire útil. Seré tal vegada capaç de discriminar a la perfecció les diferents espècies d'aus que hi ha al meu entorn, però si no sé el que puc fer per conservar-ne la diversitat i per què ho he de fer, no podré actuar de manera efectiva sobre el meu medi ambient. En una paraula, els eixos transversals són eixos, no transversals, sinó essencials.

Afegirem, tal vegada, la raó més important per la qual els valors intrínsecs en els eixos transversals haurien de marcar de manera substancial el nostre ensenyament. Com deia Raimon, "qui perd els orígens, perd la identitat". Els origens, i la identitat de cadascú, es troba en el món que l'envolta. Desconéixer-lo és estar abocat a acceptar la influència de qui siga que ens vulga fer creure que les seues propostes són les millors. En un món on, per parlar del tema del nostre projecte, l'aigua sembla ser, d'una banda, un bé inesgotable i, de l'altra, un bé de tots, cal que l'alumnat sàpiga primerament que l'aigua s'està esgotant a la nostra comarca, i no perquè està distribuida equitativament entre tots els que vivim al País Valencià, sinó per què interessos econòmics de persones que ni s'identifiquen amb el País i ni tan sols hi viuen estan acaparant la major part dels nostres recursos. Ensenyar a protegir allò que és seu hauria de ser uns dels objectius primers i principals de l'escola.

En aquest moment en què es pretén passar la LOGSE a la història, ens sembla important rescatar-ne alguns dels aspectes més positius: la triple tipologia de continguts. Per aquesta raó, utilitzarem aquesta classificació en la nostra justificació del projecte.

Insistim que l'eix vertebral del nostre projecte està constituït pels valors. Els conceptes són importants en la mesura que són necessaris per a entendre l'abast del tema. Pel que fa als procediments, aquests estan íntimament lligats als conceptes, atés que són les eines necessàries per a aconseguir arribar als conceptes i, llavors, als valors. Del que acabem d'esmentar podem extraure l'esquema de programació següent:

Com es pot observar, totes les fletxes són biunívoques. La interacció és contínua entre qualsevol dels continguts. S'aprenen actituds a través dels procediments que s'utilitzen, els quals, al mateix temps, s'assenten sobre uns valors que determinen els conceptes que destriem per a programar la nostra feina per a inculcar uns valors, etc. Aquestes interrelacions i la importància que tenen a l'hora de programar el nostre treball formen, sense cap dubte, el nucli de qualsevol treball relacionat amb un tema transversal a partir d'una perspectiva meta disciplinària. La naturalesa mateixa d'aquestes interaccions i la complexitat de les seues relacions fa que ens siga molt difícil arribar a explicar-ho de manera esquematitzada, encara més si, a l'hora de treballar, tot forma part d'una amalgama que sols està definida de vegades dins de la ment de l'ensenyant.